Temps de Dol

Des de l’antiguitat la gent ha elaborat el dol recolzant-se en líders, la religió o simplement mitjançant el vincle familiar i amistós, però actualment la societat ha canviat. Les famílies no solen ser tan extenses, és viu més aïllat, les creences religioses van a menys, tots estem més ocupats i el pensament va dirigit a la racionalitat, basat en la ciència i la tecnologia. Per aquesta raó ens trobem que la gent acudeix moltes vegades al personal sanitari, per rebre l’ajut que abans rebia en altres fonts.

Què significa estar de dol?:

El dol és una experiència global, que afecta  la persona en el seu aspecte psicològic, emocional, social, físic, espiritual i econòmic .

Podem dir que quan vivim la mort d’una persona molt estimada, sovint ens sorprèn la intensitat del dolor i el trastorn que ens produeix i que és un fet que no podem obviar, ni minimitzar, ni superar com hem fet fins ara amb d’altres dificultats. A la vida busquem certeses i n’hi ha ben poques, el que no podem dubtar és que pel fet de néixer sabem que morirem.  Així veiem que la vida i la mort són inseparables, no hi ha l’una sense l’altre.

Moltes vegades, la gent que ens envolta, amb molt bona intenció, pensen que estar bé és no plorar, no pensar en el  passat, distreure’s. Però això no és així, d’entrada, perquè aquesta acceptació i actitud arriba desprès d’un procés dur i lent. El que deixem enrere sense resoldre, gairebé sempre ens acaba atrapant. De vegades hi ha circumstàncies que fan que aquest procés no passi i el dol es bloqueja, s’estanca. La conseqüència de tot plegat és que la salut s’empobreix o es perd.

Per què un grup de dol?:

Ens va semblar la manera de donar un espai específic per les persones que es troben en aquests moments de crisi, per facilitar l'expressió i la relació que l’actual estructura de la societat, amb les presses per estar bé, fa difícil.  
La pèrdua d’un ésser estimat, es viu de forma única i individual, per cada persona. La forma d’expressar i encarar el dol, depèn de molts factors: el propi sentit de l’existència, les creences religioses, les experiències viscudes, el nivell cultural i social, o el grau de maduresa. Tot i així gairebé sempre hi ha uns elements comuns en tots els dols, que ens permeten poder compartir en el grup la tempesta de sentiments, dubtes, pors i infinites preguntes que envaeixen a les persones al viure la pèrdua d’un ésser estimat. La persona que s’uneix al grup, necessita poder compartir els seus sentiments més íntims i privats, per estranys, dolorosos i absurds que li semblin, en un clima d’absolut respecte i acceptació. Els sentiments més freqüents que viuen les persones en dol són: la ràbia, la tristesa, la por, el dolor profund, l’enyorança, i tots ells es  van alternant i canviant d’intensitat. Compartim parlant i escoltant. Sabem que com més compresa i acceptada se sent una persona, més fàcil li resulta treure’s la seva cuirassa, afrontar la realitat i avançar cap a la curació.

Què ens aporta participar en un grup de dol?:

El grup ajuda a identificar i expressar sentiments. Les persones arriben al grup amb un bloqueig emocional en alguns casos i d’altres amb  una tempesta de sentiments, que els fan sentir confosos i no reconeixen si és pel dol o per que estan perduts, desvinculats de la vida. Ajuda a creure en els seus propis recursos i habilitats, diferents de qualsevol altre persona. Ajuda a sentir-se lliure per deixar sortir i fluir tot el que no s`ha verbalitzat amb els de més a prop, per no espantar-los. Ajuda a fer-los entendre que han de tenir paciència, no tenir pressa per tornar a estar bé.

 Característiques del grup:

El grup es obert en tots els sentits. La incorporació o alta dels seus membres és constant. Les persones que en formen part, han patit pèrdues molt diverses (pares, parella, germans, fills). La persona s’incorpora quan creu que ho necessita i marxa quan ho creu convenient. Hi ha diversitat de respostes, des de persones que assisteixen més d’un any, a persones que hi estan pocs mesos, i d’altres que per raons diverses ho deixen molt aviat. Nosaltres sabem que és un procés llarg i deixem que cadascú prengui tot el temps que cregui necessitar. Pensem que aquesta diversitat és molt sanadora. El fet comú és el de la pèrdua, és el que realment importa. Les circumstàncies sí que ho fan més o menys dramàtic, dolorós o devastador. Però estem treballant emocions i ho hem de fer des de el cor, no valorant-ho des de la ment.

Podem considerar que ha finalitzat el dol quan la persona té la capacitat de parlar del mort, sense plorar ni desconcertar-se. Quan la persona torna a sentir, a emocionar-se , a estimar, a adquirir compromís amb la vida. Completar el dol no significa oblidar a la persona que ha mort sinó poder gaudir d’haver-hi compartit la vida, gaudir dels records i vivències.

Què fem?:


Conductors del grup:

Està conduit per dos professionals, el Dr. Luis José Gallardo i la infermera Àngels Margenat.
La complexitat del tema, amb les emocions que estan en joc, fan imprescindible realitzar una tasca de contenció, crear un clima de respecte i confidencialitat que ajudi a encaminar la persona cap a la resolució del dol.
Des del nostre grup d’acompanyament , seguim fent reflexions, seguim escoltant, donant suport , aprenent  i  acompanyant  per sortir-ne tots més reforçats.  

“Acompanyar no és imposar una presència, ni caminar en lloc de l’altre marcant-li el camí que ha de seguir; és fer-ho al seu costat i estar i quedar a la seva disposició“. Marc Antoni Broggi 


Grup d’acompanyament del dol EAP Sarrià, Vallvidrera i Les Planes

Dijous de 19h a 20.30h

Sala d'educació sanitària 2, 3ª planta

CAP Sarrià - Via Augusta 366








 

 

« Tornar